Ja t’ho he dit pel fone. Em sap molt greu i em faig a la idea de com t’has pogut sentir. Ara igual tocaria dir allò d’any nou vida nova, però hi ha coses, essencialment paraules i les persones que hi ha darrera d’elles, que son irremplaçables en el temps. I és això, el temps en el que ha estat dit i en el com de la persona que ho ha dit, que fa insubstituible tot allò que s’ha dit.
Des d’un altre punt de vista també és remarcable senyalar el valor d’allò que és efímer. És, també, una forma de rescatar la idea que allò que estem pensant en fer, és el millor d’allò que fem!!!!
Estic convençut que així serà.
Una abraçda, bon any i espero veure’t aquesta nit.
PD
Igual no és mala idea fer un resum, no de l’any. DEL blog. Medint les paraules i les imatges. La metàfora perfecta. Un haiku de paraula i d’imatge. Un primer repte, no atlètic, pel 2008. Pensa-hi.
Ara un petó i salut.
jolines amb el xènio!! jo q anava a escriure les paraules efímeres aquestes que diu… m’esforçaré una mica (i quan dic una mica és una mica, us prometo que tinc molt més potencial que això, tot i que insistèixo, no tant com el xènio), ANY NOU BLOG NOU!! eh dave, que et sembla la idea!? tiu, viu el present, no t’aferris al passat (dit amb veu i imatge del hippy aquell que sortia als simpson, feia bastanta gràcia)
mira, amb el nou blog, has actualitzat les “lectures diàries”, que pel q puc veure i recordar, les has canviat respecte a l’anterior blog. Si no l’haguessis renovat(reconstruit vull dir)seguiriem pensant que llegeixes coses que no llegeixes actualment, PERO QUE LLEGIES EN EL PASSAT!! jajajaja
res, aquesta nit t’ho acabo d’explicar! jejeje
fins ara!!
PD. i sí, quina putada (no ho he dit abans, pq ja t’ho vaig dir face to face…)
Mi reacción anterior ha sido irreflexiva. La forma tuya de decirlo no me ha hecho valorar adecuadamente la pérdida. Leyendo al Xenio y al Lari me he dado cuenta de lo sucedido y lamento muchísimo que te hayas quedado sin la huella de tu talento creador. Aun así, y apoyando sus aportaciones, saca el provecho que la pérdida te ofrece y empieza de nuevo con mayúsculas (yo lo he puesto en minúsculas para no exagerar el verbo).
PD: para no ser menos (en lo de la postdata) en un rato te diré de palabra lo que aquí te escribo.
Ànims ! I pensa que els que et llegim en silenci i mai no escrivim res…que de ben segur som molts…duem enmagatzemat en algun raconet del cervell i en algun raconet del nostre cor allò que hem llegit a la teva bitàcora i ens ha arribat tant endins que no ho podrem oblidar. I és per això que si no queda guardat al ciberespai no ens importa…l’important és que ja ho hem vist i disfrutat i ara toca any nou i vida nova.
Preciós el que escrius Rauxa, (m’encanta aquesta paraula), és molt especial saber que hi ha gent com tu assaborint amb aquests sentiments tot el que aquí s’escriu… merci!
¡Mira que eres torpe! jajaja
Ja t’ho he dit pel fone. Em sap molt greu i em faig a la idea de com t’has pogut sentir. Ara igual tocaria dir allò d’any nou vida nova, però hi ha coses, essencialment paraules i les persones que hi ha darrera d’elles, que son irremplaçables en el temps. I és això, el temps en el que ha estat dit i en el com de la persona que ho ha dit, que fa insubstituible tot allò que s’ha dit.
Des d’un altre punt de vista també és remarcable senyalar el valor d’allò que és efímer. És, també, una forma de rescatar la idea que allò que estem pensant en fer, és el millor d’allò que fem!!!!
Estic convençut que així serà.
Una abraçda, bon any i espero veure’t aquesta nit.
PD
Igual no és mala idea fer un resum, no de l’any. DEL blog. Medint les paraules i les imatges. La metàfora perfecta. Un haiku de paraula i d’imatge. Un primer repte, no atlètic, pel 2008. Pensa-hi.
Ara un petó i salut.
jolines amb el xènio!! jo q anava a escriure les paraules efímeres aquestes que diu… m’esforçaré una mica (i quan dic una mica és una mica, us prometo que tinc molt més potencial que això, tot i que insistèixo, no tant com el xènio), ANY NOU BLOG NOU!! eh dave, que et sembla la idea!? tiu, viu el present, no t’aferris al passat (dit amb veu i imatge del hippy aquell que sortia als simpson, feia bastanta gràcia)
mira, amb el nou blog, has actualitzat les “lectures diàries”, que pel q puc veure i recordar, les has canviat respecte a l’anterior blog. Si no l’haguessis renovat(reconstruit vull dir)seguiriem pensant que llegeixes coses que no llegeixes actualment, PERO QUE LLEGIES EN EL PASSAT!! jajajaja
res, aquesta nit t’ho acabo d’explicar! jejeje
fins ara!!
PD. i sí, quina putada (no ho he dit abans, pq ja t’ho vaig dir face to face…)
Mi reacción anterior ha sido irreflexiva. La forma tuya de decirlo no me ha hecho valorar adecuadamente la pérdida. Leyendo al Xenio y al Lari me he dado cuenta de lo sucedido y lamento muchísimo que te hayas quedado sin la huella de tu talento creador. Aun así, y apoyando sus aportaciones, saca el provecho que la pérdida te ofrece y empieza de nuevo con mayúsculas (yo lo he puesto en minúsculas para no exagerar el verbo).
PD: para no ser menos (en lo de la postdata) en un rato te diré de palabra lo que aquí te escribo.
Merci a tots!
Sense vosaltres, aquesta mena de teràpia personal que és el meu bloc, NO TINDRIA SENTIT.
Ànims ! I pensa que els que et llegim en silenci i mai no escrivim res…que de ben segur som molts…duem enmagatzemat en algun raconet del cervell i en algun raconet del nostre cor allò que hem llegit a la teva bitàcora i ens ha arribat tant endins que no ho podrem oblidar. I és per això que si no queda guardat al ciberespai no ens importa…l’important és que ja ho hem vist i disfrutat i ara toca any nou i vida nova.
Preciós el que escrius Rauxa, (m’encanta aquesta paraula), és molt especial saber que hi ha gent com tu assaborint amb aquests sentiments tot el que aquí s’escriu… merci!
How to Grow Taller…
How to Grow Taller…
None…
None…