I Pujada al tibidabo

Carta oberta a la organització de la I Pujada al Tibidabo: about:sport&communication

El meu nom és David Tortosa i Aguarón (6è classificat de la cursa)

Us envio aquest correu per mostrar-vos la meva total insatisfacció respecte a la organització de la cursa. Ja ho vaig verbalitzar nomes acabar la cursa al periodista que us feia d’speaker però em vull assegurar que us arribi la meva queixa.

Entenc que és la primera edició i per això es poden perdonar coses, però cometre errors tant greus respecte al recorregut no s’haurien de permetre, a més pagant cada participant 18 euros.

Primer punt, la llarga espera als dorsals, al principi hi havia dues persones repartint dorsals, i fins que no es van afegir més persones (al cap de 10/15 minuts) la cua no avançava gens (amb el que comporta de refredament pels que ja havíem escalfat), no es pot oferir aquest servei fent pagar 18 euros.

En segon lloc, un cop donada la sortida i havent arribat a la carretera de les aigües, resulta que en el primer gir a l’esquerra els dos atletes capdavanters enfilen cap a munt pràcticament camp a través, ja que en aquell punt hi havia una voluntària, jo al saber que no era per allà i arribar al punt (anava tercer), primer m’asseguro preguntant-li a la voluntària i em diu “no, tienes que seguir recto” mentre els altres dos atletes seguien muntanya a munt sense que aquesta voluntària els avises.

Em poso a cridar-los que no era per allà, que baixessin, ells ho fan literalment camp a través amb el risc que això comporta, jo els hi crido que vagin a poc a poc, que jo i un altre corredor que anava a la meva alçada ja els esperàvem.

Un cop reincorporada la marxa arribem a l’alçada de la rampa on s’havia de deixar la carretera de les aigües, i oh! sorpresa no hi ha cap voluntari, ni el més greu, CAP senyalització del recorregut.

Indico jo mateix als corredors que han de girar i pujar la rampa.

Un cop pujant la rampa ens trobem a la cruïlla on pots seguir recte o girar a la dreta cap a can borni, i passa el mateix, ni voluntaris ni senyalització, RES DE RES. Un cop més els hi crido que és a la dreta.

A partir d’aquell punt ja hi van haver voluntaris.

La pregunta és: Si jo no hagués conegut el recorregut (per sort sóc corredor habitual de la zona) que hagués passat amb la cursa? on hauríem acabat? Una cosa és que no es tanqui el recorregut i un altre és que ho deixeu de la mà de déu com sembla que ho heu fet.

Mai amb els meus 20 anys de pràctica de l’atletisme havia vist alguna cosa semblant

Un altre tema és l’avituallament al llarg de la cursa: jo vaig passar-hi el 5è, i els voluntaris no van tenir temps de lliurar-li l’aigua al corredor que anava darrere meu (li vaig haver de donar jo la meva); per tant, no vull saber que deu haver passat quan passaven 10 corredors alhora.

Espero sincerament que us serveixi aquesta experiència com a mínim per establir una relació qualitat-preu més proporcionada.

Resto a l’espera dels vostres comentaris, així com del vostre avís quan estiguin disponibles les classificacions…

David Tortosa.