Corea N · Corea S
La veritat és que no he fet cas gaire cas de les informacions que donaven als TN i a la ràdio sobre el conflicte, ja que quan un cop i un altre cauen sobre els mateixos tòpics i no van al fons del que està passant, desespera una mica.
Però per fí, el Sergi Vicente ha publicat alguna cosa en el seu bloc, personalment estaré atent al que expliqui a partir d’ara, aquest tiu és un reporter a l’antiga “usanza”, sense prejutjar anticipadament i imparcial al màxim. Intenta buscar la veritat vingui del costat que vingui.
(…)
Assumint que parléssim d’un atac iniciat pel Nord, podem fer tota mena d’especulacions. Però cenyint-nos al patró de conducta de Pyongyang, hem de veure a què respon. Qualsevol acte és conseqüència d’allò que ha fet l’altre. I endinsant-nos en la seva lògica, hi ha una seqüència de fets que indica un allunyament, una radicalització de la seva postura. Comença amb l’arribada al poder de l’actual president sudcoreà, que abandona la línia de l’anterior govern, d’acostament (i molta paciència) amb el Nord. El govern del conservador Lee Myungbak condiciona les negociacions a l’abandó nordcoreà dels seus plans nuclears. La posterior aturada de la vital ajuda humanitària que tant va servir el Nord per sortir del pou, encén Pyongyang, i la resta de la història, enfonsament de la corbeta Cheonan inclosa, és un constant estira i afluixa.
(…)
