la soledad del corredor de fondo (11)
Que dur es fa córrer quan no estàs bé.
Que dur es fa no parar-te al tercer quilòmetre al veure que no vas en la posició que haurias d’anar.
Que dur es fa no trobar el ritme fins a la última volta.
Sort que tot es passa amb una bona calçotada 
Serà igual aquesta temporada que la passada? espero que no! de moment he aconseguit canviar el xip, i la pancarta d’arribada no la situo al final del cros de mataró o al de valls, la situo moooolt més lluny, ara toca patir, acabar i millorar, patir, acabar i millorar…
12 Comments to “la soledad del corredor de fondo (11)”
Leave a Reply
Segur que si has canviat el xip no serà igual, jo em trobo com tu però sense mai haver estat al lloc que penso que és el meu.
Tambè ho fio llarg i tampoc tinc la meta a l’arribada del cross del dia.
meravellós el web del restaurant! l’has fet tu?
moooola eh?
podries felicitar les festes al web d’EUiA i al de la Fundació així. Quedaria molt bé!