galifardeu
galifardeu (m)
(col·loq.) Noi, xicot.
[Etimologia -- Alteració de l'antic «galavardeu» per influx de «galifa» (variant de «califa»), 'emperador musulmà', que popularment s'usa amb el sentit de 'persona poc recomanable, trapella temible'; «galavardeu» és derivat de l'occità «galavard», 'home malforjat', potser regressiu de «galavardina», 'vestit rústic', variant de «gavardina».]
Els termes despectius per al·ludir pejorativament al proïsme conformen un dels camps més rics i imaginatius en totes les llengües del món. Alguns de tan eufònics com ‘mocós’, ‘bordegàs’, ‘milhomes’ (o ‘cantamanyanes’, per què no?) delaten clarament el mot del qual provenen; altres, com ara ‘ganàpia’, ‘tribulet’ o ‘bergant’ ja el reelaboren un pèl més. Però de vegades el temps sedimenta autèntiques obres d’art condemnades a esdevenir, com el nostre ‘galifardeu’, fòssils de bellesa fascinant (vegeu-ne l’etimologia).
· Pau Vidal, En perill d’extinció. Cent paraules per salvar (Barcelona: labutxaca, 2009)
