la soledad del corredor de fondo
Un cop acabada la temporada atlètica és l’hora de les decisions. Aquest any he hagut de prendre una de important, una a la que em resistia fins al últim moment, però que finalment, m’he vist pràcticament empès.
Canviar per millorar diuen, i en el meu cas, canviar per tornar a trobar l’estabilitat que és necessària en aquest esport, a més, o era això o pararia boig.
A vegades penso que he perdut la batalla de la raó, del sentit comú, i no puc negar que em fot moltíssim empassar-me l’orgull, però és el mal menor!, al cap i la fi, mirat fredament, tothom i sortirà guanyant, com a mínim en el pla mental psíquic, en el físic ja ho veurem, ja que hauré de canviar molts hàbits adquirits en els anys i tenir un extra de força de voluntat per seguir ordres a 600km de distància…
One Comment to “la soledad del corredor de fondo”
Leave a Reply
Mande…… David…. como ando desconectado de la pista….me puedes aclarar ese cambio…….600 Km…… no me jodas….