Mapa de los sonidos de Tokio
Lo de la Coixet i la seva pel·licula “Mapa de los sonidos de Tokio” no te nom. Un any esperant aquesta peli per sortir del cine indignat i dient-me a mi mateix, que eren els últims 6 euros invertits en aquesta directora. Després de 2 molt bones pel·licules com “cosas que nunca te dije” o “la vida secreta de las palabras” va venir el buf de “elegy” però res, res comparat amb aquesta última.
Per començar, em sembla la peli de qualsevol turista que hagi anat a Tòquio i s’hagi quedat amb els 4 tòpics que surten a la Lonely Planet, i a sobre els hagi endossats sense miraments i no venint “a cuentu”. El guió el trobo poc currat, una noia que treballa a la lonja de tòquio i que porta una doble vida bastant obscura fins que coneix un català que te una botiga de vins a tòquio (que segons he sentit seria impossible que es guanyés la vida amb una botiga així allà) (introducció) tenen sexe (trama) i acaba amb un final dramàtic que ja te l’esperes al minut 5 de la peli (desenllaç).
Per si això no fos poc, les escenes de dia estan cremades, (després llegeixo en una entrevista que està filmada amb digital i rodada pràcticament tota de nit perquè la càmera donava “millor resultat”) ¿?
La peli posa que està rodada en japonès, anglès i català, però el resultat és que es diu una frase i mitja en català en tota la peli (hauran cobrat subvencions pel català ¿?), i el que és indignant, en el moment que posen una imatge per veure que estan a Barcelona, pam! posen les Rambles! encara al·lucino…
Segueixo treien escuma per la boca…
Diu que Murakami és una inspiració per a ella, vale! però no agafis un personatge de Tòquio Blues, amb el mateix nom, el mateix “problema vital”, el mateix final i el plantes a la peli… nooooo!
La gran Lost in Translation també deu ser una inspiració, ja que hi ha una escena clavada (la del Bill Murray al taxi quan arriba a Tòquio).
I per si tot això no fos poc, avui m’assabento d’això (que curiós que al Público del Jaume Roures no surti la notícia…):
(Font El Confidencial Digital)
La foto de Javier Aramburu i el pòster de la peli:
Això si, les dos coses bones de la peli, el detall dels sons, curradissims, i les escenes de sexe, on es nota la hòstia la mà i el punt de vista d’una tia.
3 Comments to “Mapa de los sonidos de Tokio”
Leave a Reply
Buenas y floja reentré, que si marvel tokio..etc etc etc, bueno voy a ser bueno y puesto que te voy a pedir informacion no me pasare, aunque hecho de menos alguna foto mas de los japos, espero que vayas colgandolas y que te lo hayas pasado bien y aprendido algo de ellos,primero te dire que de golpe y porrazo cuesta un huevo entrar en tu blog no se es mi ordenador o a alguien mas le pasa lo mismo, lo segundo y no por ello menos importante es que desearia informacion un poco mas detallada sobre el barcelona atletisme,ya que este año he decidido arrastrarme un poco por alguna pista he mirado la pagina web pero me temo que tu debes saber algo de las cuotas, plazo de inscripicion cosas de eas, por que he mirado la del canb, y ¿Carlos me gustaria saber si tu pagas un solo cetimo de euro?, y esta claro que yo no vo a pagar por los dos, que una cosa es ser yayo con complejo de peter pan y otra hacer el primo,ah no me respondas que vaya a la pista a informarme eso ya lo pone en la web gracias.enano sois unos ladrones
Ok, colgaré más fotos de japón aquí y en mi flickr:
http://www.flickr.com/photos/elaouita/sets/72157622149738252/
Que yo sepa el blog funciona bien… stacatac.com, eh? (no .net)
Pues la verdad es que no tengo ni puta idea de las cuotas, pero ahora lo pregunto y te paso la información… y ni se te ocurra irte con el canb, eh? te retiro la palabra! te necesitamos en la liga catalana!!!
Zyggala, te informo:
- Cuota anual socio Barcelona Atletisme: 50 sin entrenador, 100 con entrenador.
- + Ficha si quieres competir: (90 al año)
- + Pase de pista Can Dragó: (Aún se está negociando)