Arturo Belano i Ulises Lima
Llegint la (de moment) fascinant i pertorbadora detectives salvajes pensava que els seus dos protagonistes, Arturo Belano i Ulises Lima no podien ser simples personatges de l’imaginari de Roberto Bolaño, i resulta que efectivament no ho son… Atenció Spoiler!
Resulta que Belano és Bolaño i Lima és Mario Santiago Papasquiaro, poeta mexicà que juntament amb Bolaño & co, van fundar l’any en que jo vaig néixer, el moviment Infrarrealista, rebels contra tot allò que no fos trencar amb lo establert, actituds de “sobrats” i posats snobs (ara sé perquè li agrada tant aquest llibre a les 2 persones més cultes i alhora snobs que conec ) i per variar en personatges com aquests, totalment incompresos durant el seu temps i odiats a mort pels seus coetanis.
Curiosament, Bolaño i Mario (o Belano i Lima) van viure a Barcelona (i les van passar putes) i he descobert una carta que li va enviar Bolaño a Mario que quan l’he llegida se m’han posat els pels de punta.
“Estoy con las ventanas abiertas, afuera llueve, una tormenta de verano, rayos, truenos, esas cosas que excitan o que impelen a la melancolía. ¿Cómo está México? ¿Cómo están las calles de México, mi fantasma, los amigos invisibles? ¿Sigue en pie Al Este del Paraíso o ya entró en el sueño de los justos?. Cuando mejore mi economía apareceré por tu casa una noche cualquiera. Y si no, es igual. El trecho que recorrimos juntos de alguna manera es historia y permanece. Quiero decir: sospecho, intuyo que aún está vivo, en medio de la oscuridad, pero vivo y todavía, quién lo iba a decir, desafiante. Bueno, no nos pongamos estupendos. Estoy escribiendo una novela donde tú te llamas Ulises Lima. La novela se llama Los detectives salvajes. / Un fuerte abrazo. R.”
4 Comments to “Arturo Belano i Ulises Lima”
Leave a Reply
No t’estaràs convertint en snob, oi? Ser cult o aspirant a ser-ho no implicaria deixar de ser com som, no?
Et noto naftalínic. Prepares amb nostàgia la despedida del món sènior?
Jejeje, quin cabró, el que parla, que un dia em va dir (encara ho recordo) que havia de deixar de llegir un cert autor per passar a lectures “més elevades”…
L’edat i la memòria a curt termini … o mig té problemes d’ajust. és per això que agrairia la cita entrecometes i cursiva per recordar aquesta bejenada que m’ha fet envermellir. Amb les lectures elevades no t’estaria parlant de pujar muntanyes més altes?. Ja em diràs. Sempre és un plaer enraonar amb tu. Ah! se que això és del post dels prestatges musicals però aprofito. Al prestatge més alta ara em sona el gran, eh! per a mi, Portet.
Records abraços.
El dia 13 de març quedem colla per a fer una raquetada a la neu. Us hi apunteu???
Company, un dia vaig posar una cita del teu “amic” Coelho i llavors es va produir la frase en qüestió…
i la veritat, és que reconec que tenies raó, ja que després de llegir ‘el peregrino de compostela” justament al camino, el següent que vaig agafar era realment infumable.
Plaer compartit, sens dubte! i respecte al teu Portet, massa desconegut per mi en solitari per opinar… recomanes alguna cosa en especial?
Ostres, volem fer alguna coseta el 6 pel matí, però potser m’apunto jo el 13!