Homes i dones del cap dret

- – - – - – - -

D’esquena al mar i a la muntanya; completament al marge
de l’activitat industrial; sota una col, canta el poeta:

Des d’una àrea de servei,
la meva terra
es com un parrac grapejat;
un país vençut pel davant
i pel darrere;
d’atrotinada dignitat.

Adéu turons amics,
adéu rieres,
boscos d’alzines i de roures i fagedes.
Muntanyes del meu cor,
adéu estrelles,
adéu al mar pur de cristalls i de turqueses.

Lleugerament trastocat, el poeta continua cantant:

Sona una guitarra
i el solet no vol sortir;
a veure la terra promesa
com fa el seu darrer sospir.

Hola pudors d’inferns
brutes i abjectes;
d’animals escorxats, sentor de sang i merda.
Adéu olors d’abans:
fenc, trepadella;
d’espígol dolç, i farigola a l’escudella.

Adéu amor, bonica,
la millor amiga,
adéu rateta que escombrava l’escaleta.
I allà a sota una col,
canta el poeta:
homes i dones del cap dret, adéu per sempre.

Gràcies Xènio & Alsina