invisible

Ara que disposo de més temps (…), he pogut acabar pràcticament alhora els dos llibres que m’estava llegint, los Perros de Riga de Mankell, i Invisible, de Paul Aster.

Dos llibres en dos regals, i dos experiències diferents, la primera vivint la foscor d’una ciutat que costa de situar, on el seu fred em va calant poc a poc els ossos, on l’anti heroi Wallander amb les seves habituals imperfeccions i cagades, i el senyor Mankell, em tornen a donar una lliçó del que és una bona novela negra, i com a plus, una dosi de realitat amb els canvis socials als països bàltics després de la desintegració de la Unió Soviètica.

La segona, una experiència molt diferent, intensa, carnal, demencial i bohèmia, on la veritat i la mentida es barregen i necessites ràpidament prendre partit per una o altre, on les notes escrites per un llibre que no convencen s’acaben transformant en un testament per la mà del alter ego Austerià i sobretot, on l’invisible, el personatge obscur, el que només sabem d’ell per paraules d’altres, el senyor Rudolf Born ens deixa amb la mosca a l’orella i amb ganes de saber molt més d’ell. Primer llibre que llegeixo d’Auster i prometo que no l’últim.

. . . . .