la muntanya (russa)

No enyorava aquesta sensació que no te cap altre atracció,
No trobava a faltar haver-me d’agafar per evitar posar-me a vomitar,
Sento la por del que em rodeja, sento el seu vertigen, com es trenca.

Jo segueixo agafant-me, aferrant-me, tant i tant fort que em clavo les ungles,
Em clavo les ungles i un cop més em faig sang,
I ja torno a ser el mateix, llepant-me les ferides, i de nou la puta sensació,
Tota la vida llepant-me les ferides, aquesta és la sensació.

Però avui vaig més lluny, avui la muntanya (russa) fa una volta més,
I veig clar que jo tinc la culpa, la culpa de no poder sortir d’aquesta muntanya (russa),
Convido als demés al seient del costat, i llepen amb mi les meves ferides.

El sabor de la sang ens embafa i ho envaeix tot,
Ens manté a la muntanya (russa) i fa que em donin la mà ben fort,
Em donen la mà quan la muntanya (russa) fa pujada, la mà ben fort.

Però aquest sabor fa que quan la pendent de la muntanya (russa) minva,
Quan comença a planejar comencen els dubtes, i no sento la mà tant forta,
Però quan fa baixada, la mà em deixa, jo intento agafar-la, però no hi arribo.

Però avui vaig més lluny, avui la muntanya (russa) fa una volta més,
Sóc conscient de tot, del meu error, d’aprofitar el 2×1.

Però no tornarà a passar, és la meva muntanya i és el meu viatge,
Un viatge que no tornaré a compartir, no deixaré provar la meva sang,
Necessito compartir altres atraccions, no aquesta, aquesta serà meva i de ningú més.

Algun dia compartiré els caballitos o una gran noria,
Algun dia deixaré de llepar-me les ferides,
Algun dia deixaré de cometre el mateix error.

Però avui vaig més lluny, avui la muntanya (russa) fa una volta més.