Força gent diu que el concert no va començar gaire bé musicalment, però per mi, el fet que toquessin de primeres el  ’boig de la ciutat’ va fer que em guanyessin per la resta del concert. A més, a partir del moment en què van recordar la figura del Ninyín (mort al 2002) es va notar com se submergien totalment en el concert, i em va semblar que, literalment, a partir de llavors i fins al final, es van deixar mitja vida allà dalt de l’escenari.

Un detall bo va ser un canvi de discurs, si fa 20 anys enviava a prendre per sac als polítics just abans de tocar “guerra”, aquesta vegada va sortir amb un (si no recordo malament) “El gran problema ara son les grans corporacions, que ens controlen com si fóssim les seves joguines”. 

Semblava que el temps no hagués passat, cantant fins l’afonia cançons que feia molt i molt anys que no escoltava, però que per aquells misteris del cervell, em sabia quasi totes perfectament, des de la primers estrofa fins a la última.

Durant el concert, en els moments claus, (suaument manipulats per la saviesa del Quintana), no vaig poder contenir el meu jo més indepe, i amb els braços ben amunt, vaig fusionar la meva veu amb totes les del Palau i vam cridar ben fort que ja n’hi ha prou, que volem el nostre propi camí.

Després del cerimonial dels bisos, quina millor manera d’acabar que amb ’L'Empordà’ i el ‘Podré tornar enrere’.

HOY-Delafé y Las Flores Azules from delafeylasfloresazules on Vimeo.

The Algunas Plantas Experience

Love of Lesbian | Myspace Music Videos

Per gaudir al màxim d’un concert, necessites el que ens van oferir en el seu últim concert de la gira, una sala petita per poder estar de tu a tu amb el públic, un repertori de temes amb novetats, maquetes antigues i versions que donen joc i busquen la complicitat del públic. A part, si a mig concert treus als teus amiguetes (love of lesbian) i montes una festa a l’escenari, l’èstasi és complert.

També el fet que un madrileny de tres cantos (Pucho) es dirigeixi al públic amb un català perfecte i doni les gràcies un per un al tècnic de so, il·luminador, etc, sempre fa caure millor i elimina els possibles prejudicis que algú pugui tenir…

Al final els cabrons va semblar que ho fessin expressament i van acabar amb  “año nuevo”, un tema que m’emociona especialment.

Poquetes hores després ja estava a Vilafranca on vaig córrer la III Cursa del Cava, de 13km entre Vilafranca i Sant Sadurní d’Anoia, on el meu company d’entrenament es va endur la victòria i 80 litres de cava!.

Jo vaig entrar el 13è, amb 48’54’’ corrent amb algunes molèsties ciàtiques i pràcticament en solitari des del km 4 fins al final, que vaig estar a punt d’agafar el segon grup de corredors. Està clar que de moment les curses trenca-cames com aquesta no em faciliten gaire les coses ja que a les pujades fortes era incapaç de mantenir un ritme decent…

D’aquí dos setmanes la Behovia!

f de flamenco al Palau de la Música.

Quina ignorancia la meva, estar a punt de marxar mig indignat quan encara faltava lo millor… sort que vaig poder sentir finalment a l’Arcángel, peazo d’artista flamenquil, molt bo!!!.

El senyor Dorantes en canvi… per a mi es recrea massa en si mateix i fa les cançons infinites en el temps.

Al·lucinant concert de Buika en el que a partir d’ara és el meu escenari favorit, el teatre grec.
Nascuda a Mallorca i filla de Guineans… canta amb una energia bestial i amb una veu que es impossible que deixi indiferent a ningú…

El Xènio i l’Aouita només van veure abans als ‘Bat for lashes’ i van alucinar amb la neo-björk cantant i tota la ristra de músics polifacètics que composen aquest grup, amb violins, arpes, serres… i ja no van abandonar la sisena fila fins al final… impressionant Radiohead!

Va sonar genial, musicalment perfectes!. Per fi vaig poder escoltar temes d’un dels millors discs de la història…. ‘paranoid android’ i ‘karma police’ aghhhhhh!!!! inolvidable.