Atenció a l’anècdota que explica:

En 1988, en California, intenté dibujar La Parejita bajo el efecto del LSD. El resultado fue impublicable (en El Jueves somos muy estrictos con los mínimos exigibles), o sea que dejé la página como pago de la pensión donde me albergaba. Años más tarde, para mi gran sorpresa, reencontré esa página, redibujada y editada por una “grande”: se había convertido nada más y nada menos que en el arranque y punto de partida de “Watchmen”, cómic pionero de la moderna Novela Gráfica (Graphic Novel), un fenómeno cultural con tampoco tantos precedentes. Jamás he sabido cómo llegó mi humilde página a las manos de Alan Moore & Dave Gibbons. Tampoco me preocupa, la verdad: como se suele decir, ahora estoy “en otra guerra”.

Notícia del 15 de desembre de 2010. i Notícia del 27 de juny de 2011

Blade Runner – Tears in Rain (in LEGO) from Zach Macias on Vimeo.

Primer videoclip del nou disc de Najwa Nimri (en castellà!), llàstima del pseudoneanderthal que toca la bateria una mica a destemps.

- – - – - – - -

D’esquena al mar i a la muntanya; completament al marge
de l’activitat industrial; sota una col, canta el poeta:

Des d’una àrea de servei,
la meva terra
es com un parrac grapejat;
un país vençut pel davant
i pel darrere;
d’atrotinada dignitat.

Adéu turons amics,
adéu rieres,
boscos d’alzines i de roures i fagedes.
Muntanyes del meu cor,
adéu estrelles,
adéu al mar pur de cristalls i de turqueses.

Lleugerament trastocat, el poeta continua cantant:

Sona una guitarra
i el solet no vol sortir;
a veure la terra promesa
com fa el seu darrer sospir.

Hola pudors d’inferns
brutes i abjectes;
d’animals escorxats, sentor de sang i merda.
Adéu olors d’abans:
fenc, trepadella;
d’espígol dolç, i farigola a l’escudella.

Adéu amor, bonica,
la millor amiga,
adéu rateta que escombrava l’escaleta.
I allà a sota una col,
canta el poeta:
homes i dones del cap dret, adéu per sempre.

Gràcies Xènio & Alsina

La luna rossa, il vento, il tuo colore
di donna del Nord, la distesa di neve…
Il mio cuore è ormai su queste praterie,
in queste acque annuvolate dalle nebbie.
Ho dimenticato il mare, la grave
conchiglia soffiata dai pastori siciliani,
le cantilene dei carri lungo le strade
dove il carrubo trema nel fumo delle stoppie,
ho dimenticato il passo degli aironi e delle gru
nell’aria dei verdi altipiani
per le terre e i fiumi della Lombardia.
Ma l’uomo grida dovunque la sorte d’una patria.
Più nessuno mi porterà nel Sud.
Salvatore Quasimodo (1901-1968)

19.12.09: homenatge a Manuel Vázquez Montalbán amb motiu del trentè aniversari de la publicació de la novel·la “Los mares del Sur” (Premi Planeta 1979). “Los Mares del Sur” s’emmarca en una transició política plena de contradiccions, on l’anhel de llibertat corria paral·lel a les voluntats de transformació social. Manuel Vázquez Montalbán situa la novel·la en un hipotètic barri obrer anomenat “Sant Magí”, que no era altre que Bellvitge i un dels personatges centrals es “Ana Briongos”, Metal·lúrgica  i Sindicalista de la SEAT.