empaquetant!
el dia després…
Un cop més, les portades del Sport i el Mundo son calcades, titular i foto.
Jo, que vaig treballar a l’Sport, sóc testimoni que no hi han trucades a mitjanit en plan “¿oye, vosotros que vais a poner en portada?”
Això si, la portada del dia s’ho emporta l’AS, amb el seu “Visca Catalunya” ironia de la fina des de Madrid.
Responsabilitat
Estic fart d’aquest tema. Jo no sóc pseudo socialista, mai els he votat i mai els votaré, però crec que a aquest país li falta cultura democràtica, tots som responsables dels resultats de les urnes, i no podem evitar aquesta responsabilitat.
Això significa acceptar que tenim un president i (ens agradi o no) li hem de fer cas, perquè és el president del nostre país, i si ell diu que s’ha d’anar amb una senyera, doncs una senyera i punt. En altres països hi han super guerres entre dos candidats (p.e estats Units) però un cop acabada aquesta, tots respecten molt més el resultat, i al president se li té un respecte que aquí no existeix.
Aquí, l’altre o altres bàndols es dediquen a la destrucció i a les desqualificacions sistemàtiques, i tots ens dediquem a rajar sense pensar que tots som responsables del que està passant.
Cinema a la fresca
Del 5 de juliol al 6 d’agost, cada dilluns, dimecres i divendres a la Sala Montjuïc
DILLUNS 5 JULIOL
21.00h – Hoppin’ Frogs (Blues i country alternatiu)
22.00h – Buscando un beso a medianoche. Alex Holdridge, EEUU, 2007 (90 minuts)
DIMECRES 7 JULIOL
21.00h – Barnouche Swing (Gipsy-Swing)
22.00h – La teta asustada. Claudia Llosa, PERÚ, 2009 (93 minuts)
DIVENDRES 9 JULIOL
21.00h – The Acoustic Blues Company (Blues)
22.00h – El verdugo. Luis García Berlanga, Espanya, 1963 (87 minuts)
DILLUNS 12 JULIOL
21.00h – Palosanto 3.0 (Vella i nova troba cubana)
22.00h – Rockandrolla. Guy Ritchie, EEUU, 2009 (114 minuts)
Agustí Centelles
Senyors fills de l’Agustí Centelles, ahir vau quedar ben ‘retratats’ (mai millor dit) davant tota Catalunya.
A part de crear un precedent que sembla que pot fer molt mal a la cultura catalana, es descobreix que aquests senyors es van treure de la màniga a última hora un punt al contracte de venda al Ministeri, on força els negatius a romandre a Salamanca, i impedeix qualsevol cessió posterior o instal·lació a Catalunya, malgrat que l’Agustí Centelles digués que volia que les fotos es quedessin en una institució catalana, i que preferia veure el seu arxiu cremat, que abans de veure’l a mans de l’enemic (ara estarà a l’arxiu de Salamanca, al carrer de l’expoli…)
Els hi van vendre la moto de que Centelles seria l’estrella de l’arxiu, però la mateixa encarregada de l’arxiu diu davant les càmeres que d’això res, que serà un més sense cap mena de tracte especial…
Ara els fills d’Oriol Maspons s’han apuntat al carro i prefereixen tenir l’arxiu pudrint-se i fent-se malbé en un estudi de gràcia (esperant cada dia una oferta millor que l’anterior) que al MNAC o al CCCB (que ja s’han ofert a classificar/restaurar/conservar).
Qui som els fills per jugar així amb el patrimoni dels nostres pares?
Agustí Centelles
S’ha comentat…